dijous, 24 de març del 2016

Carta als Terroristes, als Refugiats i als Governants

Hola Terrorista,
Hola nouvingut a Europa Refugiat,

Em dirigeixo directament a vosaltres perquè els meus governants fan eixir la vergonya del meu cos cada vegada que es dirigeixen a vosaltres.

Els meus governants són els que han decidit unilateralment bombardejar-vos, saquejar-vos i deixar-vos en la misèria perquè vosaltres us rebel·leu o hàgiu de deixar la vostra terra per a poder tenir una vida digna i millor.

A ells els faig responsables d'iniciar guerres, no amb el meu nom, d'explotar els vostres recursos en benefici del seu bé.

Per això demano que deixeu de matar al meu poble, que és qualsevol persona de la vella Europa que encara creu en aquesta Europa de la Pau i l'acollida.

Per això demano que deixeu de demanar perdó, ja que som nosaltres els que ho hem de fer perquè la gestió que fan dels nostres recursos per a donar-vos un lloc on viure millor, fa que hagi d'abaixar el cap i no poder mirar el que fan cada dia amb vosaltres.

Tot aquest poble d'Europa l'únic que vol és obrir-vos les portes i no lluitar contra vosaltres.

font: nouscatalans.cat
Hola governant,

Espero que ara siguis tu el que tinguis vergonya de mirar a la cara de tot el que està passant i canviar aquest rumb que et toca de lluny perquè ni ets tu el que pateix els atemptats ni el que pateix la migració i la fam, mentre convoques reunions i cimeres nosaltres, el poble d'Europa, hem de fer tota la feina que hauria de ser gestionada ja amb els nostres impostos.

Aquesta Europa que estem construint s'ha apartat dels fonaments bàsics de la Pau i la Cooperació i està convertint-se en una mena d'empresa dedicada acontentar una elit.

Ara us toca a vosaltres donar la talla, fer el que és digne per a la humanitat i us hem donat mitjançant el nostre vot. No ens torneu a fer avergonyir més i fer-nos posar les mans al cap cada vegada que mirem la televisió o les xarxes socials.

Feu-nos sentir orgullosos de vosaltres i que tot Refugiat se senti acollit i tot Terrorista no tingui arguments ni odi.

dissabte, 23 de maig del 2015

Al dia de reflexió, reflexionem: Els humans som estúpids!

L'altre dia estava mirant el documental de Sense ficció de TV3 #ConfessionsBanquerTV3 confirmant i reconfirmant l'estupidesa humana. Sempre acabem deixant en mans dels que regeixen les normes de la nostra vida a persones que només pensen a produir beneficis per al seu propi fi i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

Anem a treballar cada dia, almenys 7 h del dia durant la gran majoria de la setmana i el que hauria de ser un intercanvi de producció per diners equitativa, es converteix en una explotació de la gran majoria de la població perquè 4 directius asseguts en unes grans cadires de pell puguin tenir tot el que desitgen i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

Invertim la gran part dels nostres diners en crèdits per a tenir un pis en propietat a infinits anys vista, però el pitjor és que l'entitat que ens deixa els diners en comptes de fer un servei d'ajuda, especulen els nostres diners i els esprement fins que quasi els hi regalem un altre pis i per a què? Perquè uns directius puguin tenir aparcat el seu Jaguar davant de la porta i ni s'interessin pel crèdit i les persones que l'han demanat (Pels interessos si!) i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

Comprem a grans superfícies i supermercats menjar a quantitats industrials perquè casa nostre no falti de res i acabem tirant una quantitat indigent de menjar, sense pensar els diners que ens hi gastem i si ho necessitem de debò, deixant crear un model alimentari especulatiu, enriquint a grans explotacions i empreses de menjar creant un objectiu tant bàsic com l'alimentació, a un model de producció i beneficis perquè els directius d'aquestes empreses puguin viure en l'àtic més gran de la ciutat i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

Deixem que tots aquest compendi de banquers, directius i grans corporacions faci lobby lliurement als polítics, que nosaltres hem votat democràticament i en comptes de vetllar per als interessos comuns, se centrin en la producció, especulació i generació insultant de beneficis mentre ells puguin ser un Alcalde, un Ministre o un Regidor vivint com a reis sense pensar en tot un teixit social que depèn d'ells, tot i que nosaltres el tornem a votar i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

I així un llarg etcètera de quantitat de coses irracionals que deixem que passin a mans de qui vol especular, en comptes de cooperativitzar-ho per a tota la nostra societat.

Si fossi'm una espècie prou civilitzada i avançada no deixaríem que una colla de banquers, directius i gent que només pensa a especular i tenir beneficis ens dictin el camí. Necessitem invertir tots els nostres recursos en educació perquè cada un/a persona que formi part d'aquesta societat tingui la capacitat per pensar i no deixar que el portin cap al lloc on un pocs volen. Hem d'abolir aquest càncer anomenat Capitalisme i tornar a començar amb lo racional que hauria d'actuar un ésser humà.

I el millor és que No els deixem via lliure. Tots junts podem pensar! No siguem estúpids.

Aquest cap de setmana tenim una de les moltes oportunitats per decidir una part del que volem que ens regeixi i regir-nos a nosaltres mateixos sense deixar en mans de les elits el poder del poble.

Capgirem-ho tot! Tornem a començar! Vota Independència!

dilluns, 10 de novembre del 2014

Un pas més, seguim endavant! #9N



El dia d'ahir, a part de qualificar-lo com un gran dia democràtic, passarà a la història per l'emoció i festivitat que va despendre. És emocionant anar llegint i rellegint històries de peu d'urna de persones que només volien expressar la seva opinió, aquesta, prohibida pel Govern Espanyol.

Gent gran que ha passat guerra i repressió i no es creuen fins on han arribat poden exercir el seu dret a vot, gent jove que veuen amb il·lusió un nou camí, activistes de tota la vida que a poc a poc es va fent realitat el seu somni, aquella gent vinguda de fora que s'ha fet seu el país com un Català més i no entén com li volen prohibir d'expressar la seva opinió, mediàtics que per un dia es converteixen en un voluntari més, gent que vota pels pares que no ho han pogut veure i així una col·lecció d'històries emocionants que van fer que en el dia gris d'ahir hagués de sortir el Sol.

Aquesta il·lusió s'ha anat transmetent i eixamplant (vulguin o no els d'allà i els de més enllà) i és que qui no li pot il·lusionar tornar a començar de nou, fer neteja i crear un País més just i democràtic. I això vulguem o no ens ha tocat, potser per sort, decidir-ho a nosaltres. Està a les nostres mans empènyer a les formacions polítiques perquè facin aquest pas i donin a la societat el que és de la societat "l'Estat".

I és que volem un #SíSí per canviar-ho tot, per moltes conseqüències i dificultats que hi hagin davant, ara és l'hora de donar-ho tot per a cada una d'aquestes persones que no volen ni un dia deixar d'expressar la seva opinió,

Perquè l'Estat no existeix, l'Estat som nosaltres, la Societat!

dimarts, 14 d’octubre del 2014

A un camí ple de pedres! Pas ferm!

Qui es pensi que aquí s'acaba el camí és que no entén on està el final.

La unitat és un bé que hem de preservar entre tots i així ho hem demostrat el Poble de Catalunya des del 2010 on es mostràvem que Som i Serem! Les següents manifestacions de l'11S sempre han anat encarades cap a demanar la Independència i si no és qüestió de mirar els titulars dels mitjans internacionals.

Tots sabem que és complicat arribar-hi, sempre torbarem esculls, però depèn de nosaltres, el Poble, ha de mostrar al Parlament que no vol una partitocràcia, perquè mai ha de manar unes idees de partit, sinó el pensament dels ciutadans.

Fa anys que una majoria, encara no quantificada (perquè no ens deixen) ens estem expressant per arribar al final del principi, "Un Nou País". En aquest punt "tots" estem d'acord.

Per arribar-hi s'ha de fer camí, per moltes pedres que hi hagin: Aniré, com molts, a votar el #9N, aniré a votar a les plebiscitàries a favor de crear un nou País i empenyeré a tots els partits, siguin quins siguin, perquè compleixin aquest mandat, que el Poble els hem ensenyat:

La unitat cap a construir un futur nou i millor: Un Nou País.

divendres, 11 d’octubre del 2013

Si no fos amb feixistes ...

L'escenari d'aquest País es va definint i per molt que es vulgui tothom s'haurà de posicionar algun dels dos costats, amb més o menys dignitat. Dic això perquè una part del NO es veu que no l'importa amb qui va de bracet.

Aquest 12-O la manifestació de la Plaça Catalunya hi tornaran a ser presents C's i el PP, però és que també els acompanyen partits i associacions pro-franquistes i feixistes! La Falange, España 2000, el Casal Tramuntana, Plataforma per Catalunya i en general tota l'extrema dreta estarà present i als partits, com en direm, més democràtics, no els importa un borrall. Si tinguessin aquest mínim de dignitat, farien un favor als possibles votants al NO, que segurament, els fa vergonya anar, no perquè sentin que seran discriminats sinó per la imatge que dóna estar envoltat de pollastres i mans alçades.

Aquests partits haurien de reflexionar i alliberar-se d'aquesta imatge d'opressió que els envolta acompanyats d'aquesta gent. Segur que la gent que segurament està a favor de poder votar NO o simplement de donar una imatge democràtica a aquests actes, totalment legitimis, s'aplegarien tranquil·lament com van fer milers de centenars de persones a la Via Catalana.

I és que Srs. del PP i C's fan sentir vergonya al costat del NO. El pro-feixisme i el pro-franquisme s'ha d'acabar, se li ha de manllevar aquesta immunitat de què disposa i no pot seguir ser present en cap mena d'espai democràtic. Per molts espectacles que puguin fer al Parlament de Catalunya (Amb una gran falta de vergonya com diria N. de Gispert) fins que no facin desaparèixer la caspa no podran passejar-se amb Dignitat.

divendres, 19 de juliol del 2013

Retallades i fem País

El difícil equilibri de conduir un País és mantenir a tothom satisfet, però en un context de crisi la pressió s'aguditza i els termes es compliquen.

Com mostra el Diari ARA, les retallades per capítols fins al maig, en comparació amb el mateix període del 2012, són les següents:

Salut: -868 milions (-24,3%)
Protecció i promoció social: -369 milions (-36,5%)
Educació: -224 milions (-10,1%)
Societat de la informació: -166 milions (62,2%)
Transport: -91 milions (-28%)
Foment de la producció: -50 milions (-66,5%)
Administració: -42 milions (-10%)
Recerca, desenvolupament i innovació: -33 milions (-36,4%)
Justícia: -28 milions (-10%)
Cultura: -12 milions (-28,4%)
Seguretat: -8 milions (-2,1%)
Ordenació del territori: -4 milions (-75,4%)
Llengua catalana: -2 milions (-21,6%)
Política exterior: -2 milions (-17,6%)

Per contra, algunes partides han incrementat despesa, com:

Suport als ens locals: 53 milions (4,1%)
Esports: 17 milions (303,4%)
Habitatge: 16 milions (55%)
Medi ambient: 0,1 milions (0,4%)



Mantenir totes les estructures és un tema complicat i un ens tan visible com TV3 encara més. Estic segur que hi ha coses que no funcionen correctament i que es poden canviar, però a vegades dubto de la intel·ligència de la classe política. Si vols retallar, avançat als esdeveniments i pacta, primerament amb els sindicats i treballadors, abans de crear un rebombori tal, que fa quedar malament a tot un País.

Per altra banda, uns treballadors no haurien de convocar una vaga un dia tan important com l'11-S, TV3 té un poder mediàtic que no s'ha de menysprear, això no es anar en contra de l'empresa, sinó del Poble. Estan en tot el seu dret, però l'únic que en trauran és que la gent se'ls hi giri en contra.

Ni crec que ERC vulgui desmantellar TV3 ni que el PP vulgui ajudar a mantenir la CCMA, no siguem ingenus, senyor de ICV-EUiA i posem per davant l'ús de la política constructiva, deixant de donar en safata a l'oposició de veritat.

Tots sabem que estem en uns temps complicats, però el diàleg ha d'imperar per davant de tota societat civilitzada, tots sabem que Catalunya no té suficients competències com per exemple estalviar en Defensa, però s'ha d'anar amb tacte al moment de passar la tisora.

Polítics esteu al càrrec per solucionar els temes que afecten el País i en un moment tan delicat no podeu fer esclatar una bomba. Treballadors de TV3 recordeu que també esteu en un temps delicat i que tampoc esteu en posició de tirar-vos el País per sobre.

Per tant no amaguem les retallades en favor del País, però tampoc siguem menys i amaguem el País, en aquests temps, en favor de les retallades. Diàleg.



dijous, 28 de març del 2013

Més enllà del dret a decidir, construïr

L'altre dia en un dels molts debats que volten per al mitjans de comunicació d'aquest País parlaven sobre la legitimitat de les decisions dels mandataris europeus, en concret miraven cap a l'acte de robatori que va passar per Xipre. Qui havia elegit tals persones per poder tirar endavant totes aquestes maniobres? Quin mandat del Poble Europeu escollia que s'havia de xafar país rere país del Sud, fins que els seus habitants estiguin escanyats a més no poder?

La democràcia va ser una dels puntals d'on va néixer la creació de la Unió Europea i no pot ser, que anys més tard, estiguem en un atzucac dirigit pels mercats i que els ciutadans europeus no puguin dirigir aquest transatlàntic.

Font: liberal.cat
Si es continua imposant aquest camí sense consultar a la societat, s'esquerdarà tot el que tant va costar construir després de la Segona Guerra Mundial i es que no es pot deixar de banda la gent que conforma aquest teixit social. S'ha de començar a obrir els governs a qui realment decideix el camí, el Poble. S'ha de tenir present que poble i polític han d'anar agafats de la mà.

Per això s'hauria de fer un canvi de rumb d'aquest nou "País" que en diem Europa i començar a fer realment uns Estats Units Europeus, on si bé tots els estats membres tinguin la seva pròpia autonomia, hi hagi un camí comú que els lligui i on la gent en comptes de tenir una desafecte cap a Europa, sigui particip d'aquest.

Senyors governants Europeus recapacitin sobre que volen i que volem, perquè si continuen amb aquestes formes, de passar per sobre tot allò que es mou, finalment es trobaran que allò que uns un dia va intentar unir i construir, amb tant d'esforç, només en quedaran les engrunes.