El dia d'ahir, a part de qualificar-lo com un gran dia democràtic, passarà a la història per l'emoció i festivitat que va despendre. És emocionant anar llegint i rellegint històries de peu d'urna de persones que només volien expressar la seva opinió, aquesta, prohibida pel Govern Espanyol.
Gent gran que ha passat guerra i repressió i no es creuen fins on han arribat poden exercir el seu dret a vot, gent jove que veuen amb il·lusió un nou camí, activistes de tota la vida que a poc a poc es va fent realitat el seu somni, aquella gent vinguda de fora que s'ha fet seu el país com un Català més i no entén com li volen prohibir d'expressar la seva opinió, mediàtics que per un dia es converteixen en un voluntari més, gent que vota pels pares que no ho han pogut veure i així una col·lecció d'històries emocionants que van fer que en el dia gris d'ahir hagués de sortir el Sol.
Aquesta il·lusió s'ha anat transmetent i eixamplant (vulguin o no els d'allà i els de més enllà) i és que qui no li pot il·lusionar tornar a començar de nou, fer neteja i crear un País més just i democràtic. I això vulguem o no ens ha tocat, potser per sort, decidir-ho a nosaltres. Està a les nostres mans empènyer a les formacions polítiques perquè facin aquest pas i donin a la societat el que és de la societat "l'Estat".
I és que volem un #SíSí per canviar-ho tot, per moltes conseqüències i dificultats que hi hagin davant, ara és l'hora de donar-ho tot per a cada una d'aquestes persones que no volen ni un dia deixar d'expressar la seva opinió,
