Al dia de reflexió, reflexionem: Els humans som estúpids!

L'altre dia estava mirant el documental de Sense ficció de TV3 #ConfessionsBanquerTV3 confirmant i reconfirmant l'estupidesa humana. Sempre acabem deixant en mans dels que regeixen les normes de la nostra vida a persones que només pensen a produir beneficis per al seu propi fi i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

Anem a treballar cada dia, almenys 7 h del dia durant la gran majoria de la setmana i el que hauria de ser un intercanvi de producció per diners equitativa, es converteix en una explotació de la gran majoria de la població perquè 4 directius asseguts en unes grans cadires de pell puguin tenir tot el que desitgen i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

Invertim la gran part dels nostres diners en crèdits per a tenir un pis en propietat a infinits anys vista, però el pitjor és que l'entitat que ens deixa els diners en comptes de fer un servei d'ajuda, especulen els nostres diners i els esprement fins que quasi els hi regalem un altre pis i per a què? Perquè uns directius puguin tenir aparcat el seu Jaguar davant de la porta i ni s'interessin pel crèdit i les persones que l'han demanat (Pels interessos si!) i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

Comprem a grans superfícies i supermercats menjar a quantitats industrials perquè casa nostre no falti de res i acabem tirant una quantitat indigent de menjar, sense pensar els diners que ens hi gastem i si ho necessitem de debò, deixant crear un model alimentari especulatiu, enriquint a grans explotacions i empreses de menjar creant un objectiu tant bàsic com l'alimentació, a un model de producció i beneficis perquè els directius d'aquestes empreses puguin viure en l'àtic més gran de la ciutat i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

Deixem que tots aquest compendi de banquers, directius i grans corporacions faci lobby lliurement als polítics, que nosaltres hem votat democràticament i en comptes de vetllar per als interessos comuns, se centrin en la producció, especulació i generació insultant de beneficis mentre ells puguin ser un Alcalde, un Ministre o un Regidor vivint com a reis sense pensar en tot un teixit social que depèn d'ells, tot i que nosaltres el tornem a votar i el pitjor és que nosaltres els deixem via lliure.

I així un llarg etcètera de quantitat de coses irracionals que deixem que passin a mans de qui vol especular, en comptes de cooperativitzar-ho per a tota la nostra societat.

Si fossi'm una espècie prou civilitzada i avançada no deixaríem que una colla de banquers, directius i gent que només pensa a especular i tenir beneficis ens dictin el camí. Necessitem invertir tots els nostres recursos en educació perquè cada un/a persona que formi part d'aquesta societat tingui la capacitat per pensar i no deixar que el portin cap al lloc on un pocs volen. Hem d'abolir aquest càncer anomenat Capitalisme i tornar a començar amb lo racional que hauria d'actuar un ésser humà.

I el millor és que No els deixem via lliure. Tots junts podem pensar! No siguem estúpids.

Aquest cap de setmana tenim una de les moltes oportunitats per decidir una part del que volem que ens regeixi i regir-nos a nosaltres mateixos sense deixar en mans de les elits el poder del poble.

Capgirem-ho tot! Tornem a començar! Vota Independència!

Un pas més, seguim endavant! #9N

El dia d'ahir, a part de qualificar-lo com un gran dia democràtic, passarà a la història per l'emoció i festivitat que va despendre. És emocionant anar llegint i rellegint històries de peu d'urna de persones que només volien expressar la seva opinió, aquesta, prohibida pel Govern Espanyol.

Gent gran que ha passat guerra i repressió i no es creuen fins on han arribat poden exercir el seu dret a vot, gent jove que veuen amb il·lusió un nou camí, activistes de tota la vida que a poc a poc es va fent realitat el seu somni, aquella gent vinguda de fora que s'ha fet seu el país com un Català més i no entén com li volen prohibir d'expressar la seva opinió, mediàtics que per un dia es converteixen en un voluntari més, gent que vota pels pares que no ho han pogut veure i així una col·lecció d'històries emocionants que van fer que en el dia gris d'ahir hagués de sortir el Sol.

Aquesta il·lusió s'ha anat transmetent i eixamplant (vulguin o no els d'allà i els de més enllà) i és que qui no li pot il·lusionar tornar a començar de nou, fer neteja i crear un País més just i democràtic. I això vulguem o no ens ha tocat, potser per sort, decidir-ho a nosaltres. Està a les nostres mans empènyer a les formacions polítiques perquè facin aquest pas i donin a la societat el que és de la societat "l'Estat".

I és que volem un #SíSí per canviar-ho tot, per moltes conseqüències i dificultats que hi hagin davant, ara és l'hora de donar-ho tot per a cada una d'aquestes persones que no volen ni un dia deixar d'expressar la seva opinió,

Perquè l'Estat no existeix, l'Estat som nosaltres, la Societat!

Més enllà del dret a decidir, construïr

L'altre dia en un dels molts debats que volten per al mitjans de comunicació d'aquest País parlaven sobre la legitimitat de les decisions dels mandataris europeus, en concret miraven cap a l'acte de robatori que va passar per Xipre. Qui havia elegit tals persones per poder tirar endavant totes aquestes maniobres? Quin mandat del Poble Europeu escollia que s'havia de xafar país rere país del Sud, fins que els seus habitants estiguin escanyats a més no poder?

La democràcia va ser una dels puntals d'on va néixer la creació de la Unió Europea i no pot ser, que anys més tard, estiguem en un atzucac dirigit pels mercats i que els ciutadans europeus no puguin dirigir aquest transatlàntic.

Font: liberal.cat

Si es continua imposant aquest camí sense consultar a la societat, s'esquerdarà tot el que tant va costar construir després de la Segona Guerra Mundial i es que no es pot deixar de banda la gent que conforma aquest teixit social. S'ha de començar a obrir els governs a qui realment decideix el camí, el Poble. S'ha de tenir present que poble i polític han d'anar agafats de la mà.

Per això s'hauria de fer un canvi de rumb d'aquest nou "País" que en diem Europa i començar a fer realment uns Estats Units Europeus, on si bé tots els estats membres tinguin la seva pròpia autonomia, hi hagi un camí comú que els lligui i on la gent en comptes de tenir una desafecte cap a Europa, sigui particip d'aquest.

Senyors governants Europeus recapacitin sobre que volen i que volem, perquè si continuen amb aquestes formes, de passar per sobre tot allò que es mou, finalment es trobaran que allò que uns un dia va intentar unir i construir, amb tant d'esforç, només en quedaran les engrunes.